Presentació

La festa garriguenca per excel·lència

Cada any, en arribar la primavera i el bon temps, la Garriga s'engalana i es prepara per a la seva celebració més popular: la Festa de Corpus, quan tots els garriguencs estan orgullosos de ser-ho. D'una manera o altra, tot el poble participa de la festa, ja sigui elaborant catifes, participant als actes paral·lels o simplement sortint al carrer a veure les catifes de flors i sentir la flaire que fan els elements naturals amb què es confeccionen aquestes efímeres obres d'art.
 
La festa combina amb tota naturalitat els vessants popular, religiós i artístic. Una de les característiques del Corpus garriguenc és que manté la tradicional processó pels carrers encatifats.
 
El clavell és el rei de la festa de Corpus, però també les branques de pollancre o de mimosa que envolten les parets de la plaça de l'Església, les nostres tradicionals enramades.
 
La festa de Corpus fins ara se centrava en un dia, el diumenge després del dijous de la festa religiosa, però cada cop més les activitats s'han anat ampliant i ara ja comencen la setmana abans. Seran gairebé 10 dies d'activitats diverses. L'Associació Cultural Corpus la Garriga, amb l'ajuda de la Parròquia de Sant Esteve i de l'Ajuntament de la Garriga, s'encarrega durant tot l'any de coordinar totes les accions i persones perquè la festa surti rodona.
 
El mes anterior a la festa les reunions s'intensifiquen. Es prepara el cartell, que és el guanyador del concurs que es convoca d'un any per l'altre, es confecciona la programació i es preparen els materials per a fer les catifes i la resta d'activitats.
 
Els responsables de cada catifa, que són grups de gent de carrers, entitats i escoles, també fan els seus preparatius: han de decidir el disseny, calcular quin material necessitaran per omplir el dibuix i organitzar la preparació i recollida de material, en especial de clavells. Un parell de setmanes abans de la festa, una munió de garriguencs peregrinen a la veïna comarca del Maresme, on els pocs pagesos que encara cultiven flors faciliten, gràcies a un bon tracte, el material necessari per a fer les preuades catifes. És una col·laboració que dóna també singularitat a la nostra festa de Corpus, a diferència de les que celebren altres poblacions com Arbúcies, Caldes de Montbui, Ripollet, Blanes, Sitges, Mollet del Vallès i Santa Coloma de Gramenet. Totes juntes formem part de la Federació Catalana de Catifaires.
 

El matí de Corpus tot brogeix: des del guix que ressegueix les plantilles de les catifes fins als clavells que, posats sencers, converteixen el carrer en una estora cap al cel. Grans i petits, garriguencs i visitants contemplen durant tot el dia el resultat d'aquesta creació artística col·lectiva, en un exercici de solidaritat i comunitat.
 
I per acabar la festa, grans i petits esperen que acabi de passar la processó per, en un exercici de rauxa col·lectiva, llançar ben fort els clavells enlaire i cap a la resta de gent, potser per amarar-los d'aquesta olor i d'aquesta solidaritat del bon veïnatge que viu la Garriga per Corpus.

 

Benvinguda

Benvolgudes i benvolguts,

Si una festa tenim present els garriguencs i garriguenques és la Festa del Corpus. Una festa que ha estat reconeguda per la Generalitat de Catalunya com a Element Festiu Tradicional d'Interès Nacional. Una festa en la que hi participa tothom, veïns i veïnes de totes les edats, i de tots els barris de la Garriga.

 
Si una olor tenim present els garriguencs i garriguenques és la olor del Corpus. Una olor de verd, de clavells, que evoca els nostres records d'infantesa, de joventut, de vida. És la olor de la Garriga. De la nostra festa.
L'Associació Cultural Corpus la Garriga, la Parròquia de Sant Esteve i l'Ajuntament ens fem nostra aquesta definició i treballem plegats en una celebració arrelada a la tradició religiosa que ha evolucionat cap a una festa molt més popular, transversal i multicultural, que ha permès engrandir i innovar el Corpus alhora que mantenir viva la tradició. Una tradició on els grans protagonistes són el clavell, les flors, les catifes i la gran quantitat de garriguencs i garriguenques que de bon matí sortim al carrer i genolls a terra anem donant forma i color, com una expressió artística de durada efímera.

 

Amb aquest programa de Corpus, us traslladem totes les activitats que fem al voltant d'aquesta festa, una festa que no seria possible sense la implicació de tantes i tantes persones que se la senten seva, i que ja fa gairebé un any que treballen per garantir-ne l'èxit.
 

Des de l'Ajuntament de la Garriga, i com alcaldessa, un any més vull agrair l'Associació Cultural Corpus la Garriga, els coordinadors de cada carrer per fer possible les catifes, i tots els veïns i veïnes del nostre poble que ens llevem ben d'hora per fer catifa, perquè sense vosaltres el Corpus a la Garriga no seria possible.
 

Visca el Corpus la Garriga!!

 
Meritxell Budó

Alcaldessa

 

 

Catifes de Corpus, art i tradició

La festa del Corpus és per als catifaires la festa gran, la que ens aporta records entranyables, la que ens ocupa el present i de la que en gaudim amb la família i els amics, després de viure-la intensament.
 

Els veïns de La Garriga engalanen els seus carrers, després de collir els clavells, d'escapçar-los i col·locar-los amb el seu art. Així any rere any, mantenen viu l'interès de tota la comarca i omplen de vivències els seus vilatans, com molt bé explica el llibre Vivències del Corpus, del catifaire, Pere Iglesias.
 

Per la Federació Catalana d'Entitats Catifaires, l'art català de fer catifes de flors i elements naturals, és un llegat que estimem, que volem preservar, difondre i mantenir. És per això que hem emprès el camí per inscriure'l a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, conjuntament amb els membres de la Comisión Internacional de Entidades de Arte Efímero, de la que en som membres fundadors i presidim.
Pertànyer a la Comissió Internacional ens ha fet grans, ha posat Catalunya al mapa del món catifaire i ens permet compartir la nostra festa amb altres grups. Enguany són els companys de la Fondazione dell'Infiorata di Gharb (Gozo, Malta) els qui ens mostraran la seva tècnica i alhora coneixeran el Corpus de la Garriga.

 

La nostra felicitació a la Junta, a l'Ajuntament i a tots i totes els qui fan possible aquesta festa tradicional, que desitgem sigui ben reeixida per molts anys.
 

Bones catifes companys! Escriure'm un altre full de la nostra història, fent un pas més pel camí de flors, fins arribar al cim!

 
Vicenta Pallarès i Castelló

Presidenta de la Federació Catalana d'Entitats Catifaires

Presidenta de la Comisión Internacional de Entidades de Alfombristas de Arte Efímero

 

La Garriga: portes obertes per Corpus

En algun altre lloc hem deixat escrit que el Corpus és la gent que el fa, que sense aquest associacionisme que caracteritza el poble i el país, res seria possible. A la Garriga hi ha més d'un centenar d'entitats, dada que dona idea de la fortalesa i dinamisme del nostre teixit associatiu. Hi ha dos moments en el calendari anual en què això és manifest: Corpus i Festa Major. Són festes en les quals hi participen moltes entitats, però el Corpus encara té un afegit que el fa més singular, que és l'altruisme de la gent dels carrers –hi visquin o no– on es posa la flor. És el sentit de veïnatge, el reconeixement mutu, el pas previ a ser d'aquesta o d'aquella entitat, perquè participar en el Corpus –no tothom ho entén– no pressuposa res.

 

Aquest serà el primer Corpus sense la figura d'en Miquel Baldich Garriga. Crec que estaria d'acord amb el que he dit, i crec que tots estarem d'acord en què enguany el tindrem molt present. Persones com ell han significat aquest altruisme i aquestes ganes de fer veïnatge –també a través de la penya barcelonista o del barri de Santa Rita–, ganes encomanadisses d'arremangar-se perquè les coses sempre surtin bé. I entre els més de 40 actes programats entre el 25 de maig i el 3 de juny també hi ha un reconeixement a la figura de l'Esteve Noguera, en Ton Manel, a través del que ell sabia fer millor, una bona arrossada –que a partir d'ara durà el seu nom– en record de qui amb tantes paelles va arrodonir aplecs, trobades i festes majors. Què hi ha de millor que fer veïnatge entaulats darrera d'un bon plat?
 

Coordinar aquesta quarantena d'actes no és una tasca senzilla, perquè el Corpus és una jornada de portes obertes col·lectiva. L'Associació Cultural Corpus la Garriga porta molts mesos treballant i la Parròquia ja ho té tot a punt. Des de l'Ajuntament, com sempre, ens pertoca vetllar pel bon funcionament dels serveis i les infraestructures. Agraeixo a l'avançada l'esforç de tothom que fa possible un altre Corpus, que desitgem acolorit i florit com mai de clavells i del groc de la ginesta i la gerbera.
 

Albert Benzekry Arimon

Regidor de Cultura, Patrimoni, Turisme i Participació

 

Crònica d'un matí (imaginari) del dia abans del Corpus

 

És ben d'hora, m'acabo de llevar i sembla que aguantarà el dia. Encara hi ha alguna parada al mercat que no acaba d'estar enllestida. És aviadet i no hi ha gaire gent. El bon amic Ridao ja comença amb els seus crits de cada dissabte, "tengo la mejor parada del mercado", "quina parada més guapa que tinc avui"; se sent d'una hora lluny!
 
Són les vuit del matí. Obrim l'Església, a dos quarts de nou resarem les Laudes. No preveiem que vingui gaire gent, nosaltres, però, ho farem igual de solemne que si fos ple de gom a gom.
 
Ja són quasi les 9 del matí. El Santíssim resta exposat a la "Capella de la Visita". L'amic Jaume, com cada any, ha vingut a dur-nos aquelles cireres tan i tan bones de Sta. Coloma de Cervelló. Enguany no podran venir a la festa però les cireres no hi faltaran! Veig que comença a ploure. Anem a esmorzar.
 
Plou a bots i barrals! Les previsions meteorològiques anuncien inestabilitat i tempestes per tot el cap de setmana. Algú em pregunta al carrer: "Ei, mossèn! I si demà plou?". Per uns instants em quedo en blanc, sembla com si el món i el temps s'aturés i penso:
 
I si plou? I si plou, què? Em dic a mi mateix! De fet no vull que plogui, vull que tothom estigui ben content, demà i cada dia del món! Vull que la festa sigui ben reeixida i que tot surti molt bé. Cedeixo, però, a la temptació i penso: Què, si plou!? Que plogui tant com vulgui! Això sols afectaria a qui hagi pogut o volgut perdre el sentit més profund i autèntic de la festa del Corpus! Potser si que deu haver qui tingui el cor encongit pensant que si plou res haurà valgut la pena i tot esdevindrà ben inútil. Penso: tinc les plantilles de l'Escola St. Lluís a l'Arxiu amb els altres estris que els hi caldran per fer la seva catifa. Déu n'hi do! Com ells tots i cadascun dels carrers, grups, associacions... Fa mesos que dibuixen, planifiquen, calculen, preveuen. Tot pot quedar en un no res! O en un quelcom passat per aigua! Em doldria molt que així fora, em sabria molt de greu que acabés la Festa amb aquesta sensació. De nou el meu pensament cedeix a una raó molt més poderosa que el pur pragmatisme. Si aquests infants amb els seus mestres i pares, amb els de totes les altres escoles, carrers i entitats poguessin copsar i redescobrir el sentit més profund i primer de la nostra Festa. Si coneguessin i desitgessin viure les arrels del Corpus... Aleshores s'adonarien que mai hi haurà una pluja pou forta, una tempesta prou gran per no poder fer la més important de les catifes, aquella que va des del nostre benestar a la situació d'injustícia que viu el qui pateix. Potser si que si plogués fort i de valent no es podrien fer les catifes, o ja fetes es malbaratarien abans d'hora per la pluja. Potser si que, fins hi tot, es podria arribar a decidir que no és prudent sortir en processó... Es podrien donar totes aquestes circumstàncies i encara no fora motiu suficient com per què allò que és més essencial i autèntic de la nostra Festa es deixi de viure i, vivint-ho, en fem celebració.
 
Potser si que no podrem posar clavells a l'asfalt. Però sempre podràs fer d'un gest teu, un obsequi amb el qual embelliràs la vida de qui per una raó o altra la te malmesa.
Potser si que no podrem fer catifes de mil colors, formes i olors. Sempre, però, podràs estendre per l'altre el perfum de la teva acollida, de la teva amistat; els colors de la teva comprensió, de la teva solidaritat.
Potser si que, fins i tot el Crist Sagramentat hagi de quedar reclòs dins el temple (i tantes ganes com te de trobar-se amb la gent pel carrer!) Potser si que la Custòdia i el Tàlem no surtin, enguany, pels nostres carrers i places. Res, però, t'haurà d'impedir que tu, duent dins teu tot el que el Crist és i significa, duguis fins al racó més petit del nostre poble la seva presència viva, aportant alegria a qui està trist, esperança a qui l'ha perduda, noves oportunitats a qui la societat li nega, consol a qui viu sota la dictadura dels neguits, les angoixes i les pors...
 
Són quasi tres quarts de dotze del migdia, a estones surt el sol i s'amaga. Ara no plou. Em ve encara la pregunta al cap... I si plou? I la meva resposta, Si plou, què?. Doncs, que com farem les catifes, la processó..., tot? Em deia el meu interlocutor anònim. Doncs, ho farem ben igual, potser sense clavells, potser sense les catifes de cada any. La pluja no impedirà que es celebri l'Eucaristia, ni tampoc que tu estimis a qui ho necessita. Mentre hi hagi això, mentre hi hagi amor i compromís d'estimar més enllà de les pròpies limitacions, hi haurà Corpus! Li he dit jo. Si, ja, però i si plou!?
 
Sempre he pensat que no hi ha més sord que aquell que no vol sentir, o més cec que el que no vol veure!
 
Amb pluja, amb neu, amb el sol més radiant i esplendorós... Sigui com sigui, faci el que faci, us desitjo a totes i a tots el més intens, viu i joiós Corpus. Bona Festa a tothom!
 

Mn. Santi Collell

Parròquia de Sant Esteve

 

El Corpus d'enguany: Per tu Miquel


Comencem dient que el Corpus és la gran festa de la Garriga, la festa en que tot un poble s'aplega, any rere any, per tots el seus carreres fent aquestes catifes que han sigut declarades Patrimoni Festiu de Catalunya.
 

Tothom explica les seves vivències del Corpus però aquestes vivències no són d'un sol carrer o d'una sola catifa, no, són de tot el poble de totes les catifes, dels que les dibuixen, dels que les fan, dels que les venen a veure, de la canalleta que s'ajup a posar un clavell a terra, són també vostres que esteu llegint aquest escrit i són d'aquesta Junta de l'Associació que quan s'hagi acabat la festa començarà a treballar per com fer la de l'any que ve.
 

I també són de les catifes convidades que venen a participar cada any de la nostra festa, enguany hem d'agrair a l'I-Gharb Local Council de Malta la seva participació en el nostre Corpus. Thank you so much.
 

Aquest any, però, aquesta alegria que ens dona el Corpus te un punt de tristor, ens ha deixat en Miquel Baldich que va ser l'impulsor del Corpus actual, molts anys president de la Comissió del Corpus de la Garriga i vocal de la Junta de la nova Associació, és per això que aquest any volem dedicar totes i cadascuna de les nostres catifes a la seva memòria, q.a.c.s. Tingueu un record per ell.
 

Bon dia i bon Corpus
 

La Junta de l'Associació Cultural Corpus la Garriga